La vida a Sant Vicenç 25 transcorre tranquila. Aquesta part del barri del Raval, que ben bé es podria batejar amb el nom de Manila II -diria que la població filipina és majoria aquí-, comparteix amb la resta del barri la passió pel carrer.
Els seus ciutadans fan vida a les places (Pes de la Palla) i carrers de vianants que la creuen com Ferlandina o Joaquim Costa que de fet és gairebé de vianants…
Més enllà, a la plaça dels Àngels, part de la minoria blanca es passeja amb els patins (o skates) amunt i aball tocant els collons a certa part del veinat.
Altres blancs, completament minoritaris, senzillament fan turisme, un dels motors econòmics del barri.
La població pakistanesa i de països veins com Bangladesh, no tan present en aquesta part del barri, manté posicions aventatjoses en un munt de botigues tradicionals i restaurants de Kebabs.
I jo, em limito a disfrutar del barri, fent les coses que he vingut a ver, una birra aquí, una allà, passejar, conéixer garitus, mirar discos…
Com no podia ser d’altra manera, els primer dies ja van caure un parell de durums, però les visites al Manchester en canvi -i és ben estrany!- van trigar més, però el contagi del barri és inevitable.