La meva estimada veïna vol que vagi per el bon camí i per això em desperta cada día desde fa unes setmanes a les 7 del matí amb la missa. I quin bon despertar que em dóna, sobretot perquè jo m’haig de llevar a les 7:30, per això ella posa la misa a les 7 perquè jo pugui estar al llit escoltant el sermó i reflexionant durant 30 min…
Sort que no tinc pistoles a casa perquè avui estava decidida a pujar i cridarli una mica, però m’he calmat i he pensat que ja hi aniria després per la tarda, una mica més tranquila i intentar negociar amb ella l’hora a la que ha de posar la missa.
Sembla que m’estigui fent un rentat de cervell, a primera hora del matí el primer que sento són les veus de la gent cantant amb veu suau i dient coses repetitives, repetint el que està bé i malament i avegades fins i tot diuen els morts de la setmana…ahhhh no puc més!!! Aquesta tortura s’ha d’acabar o em tornaré boja. En tota la meva vida no m’he après el pare nostre però crec que el meu incoscient ja se’l sap de memòria, va en contra dels meus principis.