Asne Seierstad explica en aquest llibre tot el que va veure i li van explicar els components d’una familia de Kabul. Va viure amb ells durant 3 mesos i va fer vida com la portaven ells, fins i tot es va posar un burka per passar desapercebuda.
Aquest és l’ultim llibre que he llegit i dels que més m’ha agradat, tant per la forma com està escrit i per les històries que explica. És dur i indignant veure com tracten a les dones en aquests països i alhora et mostra com hi ha una mica d’esperança quan algunes dones tornen a treballar o a estudiar però tot i això segueixen estan d’acord en molts aspectes de la seva cultura que són totalment denigrands per a les dones, com per exemple vendre a les filles a l’home que millor les pagui, sense poder elles opinar al respecte o aguantar que el teu marit agafi una segona esposa sense poder divorciar-se.
Aquesta corresponsal de guerra, famosa per ser la més jove, retracta com va quedar afganistán després de que els americans entressin i mostra com pensen les persones de la familia del llibreter respecte als talibans i als nous canvis de la seva societat. Després de ser escrit, el llibreter es va querellar contra ella a Noruega, país natal d’Asne, perquè diu que va posar en evidència la seva cultura, la seva familia i país i volia ser acollit a Suecia o Noruega perquè diu que encara que l’escriptora va canviar els noms no va servir de res i saben qui és.
